Normalització terminològica

La normalització és el procés de fixació i difusió de les denominacions catalanes més adequades per a designar els nous conceptes d’especialitat que presenten alguna complexitat de tipus lingüístic (manlleus d’altres llengües, calcs poc adequats, denominacions poc fixades o dubtoses, etc.) i dels criteris generals aplicables a la creació de nous termes.

L’òrgan responsable de les decisions de normalització és el Consell Supervisor, integrat per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i del TERMCAT, i per experts designats conjuntament per aquestes dues institucions. El Consell Supervisor es reuneix periòdicament per a estudiar els dossiers corresponents als casos terminològics que s’han d’aprovar. Participen també en les decisions de normalització altres experts dels àmbits a què pertanyen els termes i altres organismes relacionats amb la terminologia, atès que la normalització és un procés basat en la col·laboració i el consens de diferents agents.

Termes normalitzats

Durant l’any 2020 s’han fet 13 reunions del Consell Supervisor i s’han normalitzat 216 termes d’àmbits diversos.

Exemples de termes normalitzats durant el 2020:

  • Alimentació: alimentació de debò, crudiveganisme, flexivegetarianisme, friganisme
  • Arts Gràfiques: categoria tipogràfica, estil de lletra, font, lletra tipogràfica
  • Comerç: lliurat a lloc o DAP, lliurat a lloc i descarregat o DPU
  • Economia i Empresa: client simulat | clienta simulada, deslocalització propera, ebitda, hiperinflació, relocalització, preu virtual
  • Informàtica i TIC: adreça de multidifusió, difusió web, emplenament per context, pornodifusió per revenja, seminari web, teraflops
  • Medi Ambient: descarbonització, petjada de carboni, equivalent de diòxid de carboni, temps de permanència
  • Meteorologia i Sismologia: predicció ampliada, predicció immediata, sisme de temporal o terratrèmol de temporal
  • Mobilitat: biodièsel, circulació en comboi, combustible alternatiu, estació de recàrrega elèctrica o electrolinera, vehicle dual
  • Publicitat i Màrqueting: anunci de vídeo dins de flux, anunci de vídeo fora de flux, anunci de vídeo natiu, difusió segmentada
  • Sociologia: ecoblanqueig, blanqueig LGBT
  • Salut: autoimmune, COVID-19, fòmit, SARS-CoV-2
  • Turisme: fructiturisme, micoturisme, pesca turística, turisme pesquer
  • Zoologia: mosquit del Japó, senglar híbrid
Distribució temàtica dels termes normalitzats

Destaquen especialment els termes dels àmbits de la mobilitat sostenible, l’alimentació, les TIC i el medi ambient.

Criteris terminològics

La tasca de normalització del Consell Supervisor s’ha traduït també en la fixació de criteris, que són consultables en forma de fitxes terminològiques al web del TERMCAT.

Exemples de fitxes de criteri elaborades a partir de termes normalitzats o dels estudis de normalització

Contrast i actualització constant de les dades

La revisió, quan escau, de les formes normalitzades en anys anteriors i, en general, l’actualització dels termes difosos des del Cercaterm d’acord amb les decisions del Consell Supervisor formen també part de la tasca de normalització.

Aquest any s’han actualitzat una vintena de termes normalitzats. Els motius han estat diversos:

  • l’adequació a les noves decisions de la Secció Filològica de l’IEC (per exemple, empoderament o vistaire);
  • l’afegiment de sinònims a les formes aprovades (per exemple, permafrost com a sinònim de permagel, o captura de CO2 com a sinònim de captura de diòxid de carboni);
  • la substitució de les formes aprovades inicialment per unes altres de considerades preferibles o més adequades (per exemple, ciberseducció de menors en comptes de ciberassetjament pedòfil, o multidifusió en comptes de transmissió a grups).

També s’han aplicat esmenes, en diferents camps, en nombroses fitxes del Cercaterm, a fi d’adequar-les a les decisions del Consell Supervisor.

Nou formulari de dossier de normalització per a usuaris externs

S’ha posat en funcionament un nou formulari en línia que ofereix la possibilitat de fer arribar propostes de normalització de nous termes a qualsevol persona interessada. Es tracta d’un formulari de dossier de normalització plantejat com un qüestionari que, per mitjà de preguntes guiades, permet anar omplint els diferents camps que es consideren indispensables en un estudi d’aquestes característiques (formes documentades, definicions, equivalents en altres llengües, contextos, propostes de resolució, etc.).

Comissió Interna de Normalització

Aquest any s’ha posat en funcionament la Comissió Interna de Normalització, constituïda per un grup de terminòlegs del Centre que es reuneixen periòdicament per prendre decisions consensuades sobre termes de complexitat mitjana o d’àmplia divulgació susceptibles de normalització. Es preveu que les decisions d’aquesta Comissió, degudament argumentades, es presentin periòdicament al Consell Supervisor, que és qui, en última instància, les ratifica oficialment. L’objectiu de la Comissió és donar més agilitat al procés de normalització.

Noves dades lingüístiques i d’ús sobre els termes normalitzats

Aquest any s’ha continuat amb la tasca d’etiquetatge de les fitxes de termes normalitzats d’acord amb el motiu de normalització, el mecanisme de creació lèxica i el tipus d’intervenció.

Actualment, ja són consultables a la Neoloteca més de 600 fitxes amb aquest etiquetatge, que pot resultar una informació de gran utilitat en la presa de noves decisions i també en els estudis de neologia terminològica (per a observar els canvis de tendència, els mecanismes de producció més productius o l’origen lingüístic majoritari dels termes, entre d’altres).

Exemple de fitxa amb etiquetatge

Finalment, també s’han començat a incorporar en els dossiers de normalització dades d’ús sobre les diferents denominacions que es valoren. Aquestes dades són fonamentals per a la presa de decisions i poden ajudar també, en el futur, a analitzar canvis en l’ús i la implantació dels termes.

Difusió de la terminologia normalitzada

S’ha fet difusió de la terminologia normalitzada a través dels canals habituals.